Hem de cuidar el nostre cervell, ja que cada dia sabem més com funciona. Això no exclou la raonable necessitat de tenir cura de tot el nostre organisme humà. És una realitat molt evident que hi ha una sèrie de processos patològics que afecten d’una manera especial el nostre cervell i que són més freqüents en la mesura que la longevitat de les persones és més elevada.
Segons estudis basats estadísticament sobre l’edat límit de les persones, es diu que els nens que neixen actualment podran viure al voltant de cent vint anys de mitjana. Això va lligat a una sèrie de progressos científics que probablement venceran malalties de tipus oncològic o les que produeixen demències o les de tipus vascular, com a més importants. Sens dubte, l’increment dels descobriments científics dona i donarà un tomb espectacular a la salut perquè la vida de les persones es prolongui i, a més, amb certa qualitat. Avui són molt conegudes les mitjanes de vida de molts països en els quals hi ha un cert benestar. Per exemple, a Espanya se centren entre els 80 i 82 d’edat, a diferència de l’any 1950, en què amb prou feines arribava als 60 anys.
Les neurociències donen uns passos sòlids de tal manera que faciliten que es conegui cada dia més aquella «capsa de sorpreses» que anomenàvem cervell. És impressionant veure que treballa a un ritme vertiginós, ja sigui d’una manera conscient o inconscient. Vuitanta mil milions de neurones constitueixen una magnífica xarxa que comunica el cervell amb la resta de l’organisme. Avui es coneixen amb més precisió les àrees del cervell i el funcionament de les neurones, i també les causes de la seva destrucció, així com la forma de transmetre els impulsos nerviosos, entre altres descobriments. El coneixement del cervell ofereix més dades que afecten els aspectes tant emocionals com racionals, ja sigui amb un mateix o amb els altres. Avui s’ubiquen aquestes funcions en el cervell gràcies a sofisticats recursos tecnicocientífics, en àrees en què, quan es lesionen, es produeixen uns efectes concrets com l’ictus, problemes de mobilitat, de la parla, etc.
Per a la cura del nostre cervell, cal prendre consciència d’alguns hàbits significatius per a una millor qualitat de vida: alimentació, exercicis físics moderats, evitar l’estrès, el descans adequat, dormir les hores necessàries, suprimir l’excés d’alcohol… Per exemple, l’alcoholisme o certes drogues produeixen la mort de gran nombre de neurones. El mateix fet de valorar la dimensió intel·lectual, que abasta nous aprenentatges: idiomes, tècniques d’estudis superiors… obliga a exercitar certes àrees que ajuden a mantenir una qualitat de vida. Per això cal no renunciar a mantenir els coneixements científics de les professions que hom ha exercit. La jubilació o prejubilació no ha de consistir a abandonar les inquietuds o reduir el ritme intel·lectual: es tracta de mantenir la capacitat de prendre decisions, fer exercicis de memòria o potenciar la capacitat de relació amb els altres.
Tot això no exclou que calgui seguir atents a les fallades greus de memòria, especialment de la memòria recent. Insisteixo en la paraula greu, perquè el simple fet de no recordar un número de telèfon o el nom d’una persona no s’ha de considerar com un símptoma greu. Perquè ho sigui ha d’anar acompanyat d’altres símptomes com l’oblit de rutes habituals, el dubte en la identificació de persones pròximes i d’altres que el metge ha de valorar. Avui es distingeixen bé les demències, entre altres les causades per afeccions tipus Alzheimer, derivades d’una síndrome frontotemporal. Realment, com en tota medicina, l’evolució del coneixement dels òrgans fa que es puguin explicar, en conseqüència, moltes malalties i que es puguin tractar amb més precisió.
Josep M. Forcada
Deixeu un comentari