Amb l’estiu que es desplega ja amb tota la seva potència, s’entreveu el somiat i esperat període de vacances. Qui no es deleix per poder tenir uns dies o unes setmanes per a alliberar-se d’horaris i rutines i recuperar-se del cansament acumulat durant l’any?
Les vacances són necessàries tant per a la salut física com per a la mental. Tot i això, no poques vegades volem esprémer tant aquest període que l’omplim d’una infinitat d’activitats, que, per molt grates que siguin i per molt que ens vinguin de gust, potser no ens permeten aconseguir aquest repòs tan necessari.
Tots desitgem que les vacances, entre altres coses, siguin per a descansar i alliberar-nos de l’estrès, però és sabut que no sempre és així i que de vegades hi ha gent que torna encara més estressada de les vacances. Per això és important poder planificar d’alguna manera aquestes setmanes que tenim al davant i preguntar-nos què és el que volem i necessitem. Escoltar-nos el cos, escoltar-nos la ment, escoltar-nos a nosaltres mateixos, escoltar els membres de la nostra família o les persones amb qui compartirem aquest temps de vacances abans d’organitzar qualsevol pla: Volem gaudir d’experiències diferents? Conèixer nous llocs, gent, cultures…? Recuperar energia? Tenir un temps d’assossec per a analitzar la meva vida, les meves relacions…? Temps per a desplegar la meva creativitat i somiar nous projectes?
Sigui què sigui el que decidim fer, val la pena que les vacances no siguin només descans corporal, sinó també mental i condició de possibilitat per a fer processos de curació. Recordo que el Dr. Alfred Rubio deia que el cervell es cansa, igual que els músculs, i que hem d’aprendre a descansar-lo: «És un altre tipus de descans necessari com reparar forces menjant o dormint. És fer ‘dormir’ això que en diem subconscient, que en el somni no dorm. Aprendre a dormir en viatges, excursions, etc., fent-hi coses agradables (lectures, jocs, esports, visites…). Cal fer alguna cosa per a fer dormir el subconscient».
El nostre cervell està en activitat permanent: no descansa ni de dia ni de nit. Viu processant la informació que hi ha a la ment i fa aquesta activitat al nivell del subconscient. El subconscient emmagatzema tots i cada un dels records de la nostra vida. Reprimeix records de les emocions negatives no resoltes i no reconegudes, i aquests records afecten l’aquí i l’ara. No hi ha passat ni futur en la ment subconscient. Totes les experiències passades es processen com si fossin ara. El passat afecta l’ara i ofereix una oportunitat per a curar-te ara.
De la mateixa manera que el cos cada dia elimina les deixalles a través de la suor, l’orina, la femta, i és així com es regenera, també tenim necessitat de drenar les deixalles mentals (pors, angoixes, ansietats, ressentiments, ràbies, frustracions, culpes, prejudicis…). Què passa quan tot això es va acumulant en el nostre subconscient? Si diuen que els continguts del subconscient constitueixen la matèria primera de la creativitat, cal anar netejant de la nostra ment tot aquest llast que ens impedeix avançar amb un nou i renovat entusiasme. Deixant així espai per a acollir nous continguts que sorgeixin d’una posició positiva, esperançada i realista davant la vida.
Lourdes Flavià Forcada
[…] falses ocupacions, de tecnologies que ens absorbeixen, de frivolitats, i viure amb tota intensitat, gaudir de cada moment, del que som, i obrir-nos a tota la realitat que ens envolta i que ens ha estat regalada des de […]
[…] la cura del nostre cervell, cal prendre consciència d’alguns hàbits significatius per a una millor qualitat de vida: alimentació, exercicis físics moderats, evitar l’estrès, el descans adequat, dormir les […]
[…] possibilitat d’endinsar-nos en paratges desconeguts que ens conviden a l’obertura, a la contemplació, a l’escolta i al diàleg. Així doncs, el turisme se’ns presenta com una «activitat que fa caure les barreres que […]
[…] silenci; un lloc obert a tota persona, sense distinció de maneres de pensar ni de confessions. En solitud i silenci, la persona pot donar resposta als grans interrogants de la seva vida particular i, en el moment […]