“Estem treballant per guanyar la llibertat”, va manifestar Esther Sánchez, presidenta del consell assessor que impulsa el projecte de reforma horària perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Proposa compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina; introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida; avançar les hores dels àpats; sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

La consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté, en l’acte de presentació de la campanya “Trobarem temps dins el temps”, va reafirmar el compromís de la Generalitat en el projecte de la Reforma Horària “des del convenciment de la necessitat de reformar els horaris, per tal d’adaptar-los a uns temps més humans, cívics i saludables”. Alguns dels beneficis que es pretenen obtenir amb la Reforma horària són “compartir temps amb la família i els amics, comprometre’ns socialment, practicar esport, créixer amb la cultura, aprendre coses noves o, simplement, descansar”. Bones expectatives que deixen traslluir la demanda creixent de la societat per poder tenir una major qualitat de vida, més equilibrada i gratificant.

Aquest projecte requereix de consens i de molta pedagogia. Per això la campanya pretén explicar i implicar la ciutadania en l’abast d’aquesta reforma i el camí que cal seguir per aconseguir-la. S’han constituït taules de treball formades per agents socials, econòmics i  institucionals de sis grans sectors: treball, educació, administració, cultura i oci, comerç i consum i mobilitat, per tal d’analitzar les necessitats i mesures concretes que cal aplicar i impulsar en cada un d’aquests eixos.

Algunes empreses privades i institucions públiques s’han ofert a formar part d’una prova pilot que durarà diversos mesos i avaluarà les dificultats i avantatges aparegudes durant el procés d’aplicació del nou horari.

A causa dels nostres usos horaris, Espanya és el país on es dorm menys: “Som dels països europeus que més tard se’n va a dormir i que menys temps dedica a dormir. Sembla com si estiguéssim guanyant un rècord de resistència vital”, explica Inés Alberdi, sociòloga de la Universitat Complutense de Madrid. L’avançament de les hores dels àpats (a la resta d’Europa i en països d’altres continents es dina abans i se sopa com a molt tard a les 8), anar-se’n a descansar a les 11 de la nit, reduir les hores de reunions i potenciar el treball a distància són altres dels possibles canvis.

Dins del procés pedagògic que cal anar desenvolupant s’haurien de prendre en consideració alguns aspectes:

– Establir prioritats per tal d’administrar bé el nostre capital de temps. Fàcilment podria passar que, tot i disposar de més temps per estar amb la família o els amics, o conreant aspectes del nostre ésser, o participant en projectes socials o culturals, invertíssim aquest temps “extra”, guanyat a les hores laborals, en activitats que no ajuden en res a millorar la nostra vida personal, familiar o social i es convertís en un temps estúpidament perdut.

  • Prendre consciència que som temps, estem immersos en el temps. Alfred Rubio de Castarlenas, fundador i impulsor de diversos projectes humanistes i culturals, deia que és ximple queixar-se de no tenir temps, “és com si un peix submergit digués que no té aigua. Si som temps i estem submergits en el temps! Queixar-se d’això és la millor manera de perdre-ho.”
  • Dedicar una part del temps a estar a soles i en silenci possibilita ordenar el caos interior, al fet que hi hagi un temps per a cada cosa i cada cosa o acció al seu temps. La solitud i el silenci personal són la instància per a un ordenament del temps personal i comunitari. Aturar-nos no és perdre el temps ni perdre el tren de la història. Per contra, és la plataforma des de la qual es genera vida, es crea història, és font de llibertat personal. Cal ser senyors del temps, no esclaus.
  • Posar una certa distància d’allò immeditat ajuda a comprendre amb més lucidesa i profundament la nostra pròpia realitat i el context en el qual estem inserits, i així poder prendre decisions més encertades. Quan Ortega i Gasset manifestava “no sabem el que ens passa i això és precisament el que ens passa”, evidenciava el desassossec i angoixa produïda per aquesta manca de temps per entendre el nostre ésser i el nostre món. Vivim una vida distorsionada perquè ens deixem arrossegar pel corrent de l’activisme i de les aparences.
  • Fer les coses amb assossec, a escala humana, plàcidament. Amb això, el temps se’ns dilatarà i gaudirem més de les coses que fem. Fer cada cosa com si no tinguéssim res més a fer. És entrar en una dinàmica diferent que, contràriament al que pugui semblar, farà més fecunda la nostra vida.

“Descobreix la vida que t’espera” és un lema que es treballarà dins d’aquesta campanya. No deixa de ser una expressió de desig d’un canvi de vida. Un canvi que, inevitablement, també requereix temps. Tant de bo no es quedi només en una reforma horària, sinó que sigui el trampolí que impulsi un salt qualitatiu cap a un estil de vida més harmònic. Humanitzar horaris per, en definitiva, avançar cap a una major humanització de la vida personal i social.

Lourdes Flavià Forcada

IMPRIMIR