El filòsof i teòleg Francesc Torralba Roselló va iniciar la seva ponència aclarint el terme humanisme. El mot s’utilitza de manera molt distinta i gairebé equívoca. Si es fa la història del concepte com a mínim cal remuntar-se al Renaixement italià, en què té un significat que es va transformant i sedimentant fins al segle XX. Hi ha diferents etiquetes d’humanisme: cristià, musulmà, jueu, ateu, existencialista, marxista. El que uneix les diverses formes de l’humanisme és el reconeixement de la dignitat intrínseca de la persona humana, que ha de ser objecte d’un respecte sublim. Quan l’ésser humà és tractat com un instrument, com una força productiva o com qualsevol objecte d’ús i abús, hi ha un tracte inhumà, hi ha una pèrdua d’humanisme, d’oblit de la seva condició de dignitat humana.
Deixeu un comentari