No deixen de sorprendre les imatges que mostren llargues files de muntanyencs esperant “torn” per arribar al cim de l’Everest. Arribar al cim de la muntanya més alta del planeta ja no és un desafiament, per a veritables muntanyencs que es preparen físicament i psicològicament durant molt de temps, anys potser.

Ara és a l’abast de molta gent que, pagant milers de dòlars o euros, anhelen aconseguir aquest cim per fer-se la coneguda foto que després posaran a Facebook, Instagram, Whatsapp o a qualsevol altre mitjà a través del qual puguin difondre la seva “gesta”. El que potser no pregonen tant és que per arribar-hi els va caldre oxigen i un xerpa que els carregués la motxilla. I això sense entrar en detalls respecte a les tones d’escombraries que deixen al seu pas. Aquest és un exemple clar de com conèixer altres llocs, cultures, paisatges… s’ha convertit en un producte més del consumisme més voraç.

Amb l’estiu a l’hemisferi boreal, molts entren ja en les tan anhelades vacances. I, amb elles, la possibilitat de viatjar i conèixer altres realitats de vida, admirar patrimonis naturals i culturals, contactar amb persones que viuen i pensen diferent… Una meravellosa oportunitat per obrir-se a altres cosmovisions, per establir un diàleg intercultural, per tenir una visió més global de la realitat, per obrir-se a la trobada de l’altre, amb l’altre.

Per això és essencial l’actitud amb la qual vam sortir de casa, del nostre entorn. Una actitud receptiva, una mirada apreciativa, possibilitarà que el nou món que s’obre davant dels nostres ulls no sigui consumit o apropiat, sinó contemplat i respectat. Potser no es tracta tant de “fer” turisme com d’un ésser que es va “fent” a mesura que es deixa interpel·lar per aquesta trobada amb el que és diferent, amb el que és divers. I el mateix quan som nosaltres els visitats, quan són altres els que arriben al nostre “territori”. Tot això implica una capacitat d’acollida, d’hospitalitat, de rebre i de ser rebut, d’acollir i de ser acollit.

El turisme és un fenomen humà, no solament una indústria. És més que un simple negoci o diversió[1]. És la possibilitat d’endinsar-nos en paratges desconeguts que ens conviden a l’obertura, a la contemplació, a l’escolta i al diàleg. Així doncs, el turisme se’ns presenta com una “activitat que fa caure les barreres que separen les cultures i fomenta la tolerància, el respecte i la mútua comprensió. En el nostre món, sovint dividit, aquests valors representen els fonaments d’un futur més pacífic.”[2]

Certament, el turisme, ben enfocat, ben viscut, pot ser un gran instrument per al desenvolupament de la civilització de l’amor i de la pau.

[1] ALZAMORA SALOM A., La espiritualidad del turismo. Mallorca, 2006.

[2] TALEB RIFAI, Secretari General de la OMT, Missatge del Dia Mundial del Turisme de 2011.

Lourdes Flavià 

IMPRIMIR