Barcelona

La multidisciplinarietat és la juxtaposició de disciplines que afavoreix una comprensió millor d’un objecte d’estudi. La interdisciplinarietat implica el diàleg enriquidor entre les diferents disciplines i té com a fi la transdisciplinarietat, com a ubicació i maduració de tot el saber a l’espai de la saviesa. Són termes llargs i una mica difícils de dir, però aquesta complexitat formal revela un fons també complex.

L’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral, que compta amb l’assessorament de la Universitas Albertiana, ha celebrat el seu quarantè aniversari i el 235 Sopar Hora Europea. Aquests sopars-col·loqui, que s’han realitzat a diversos països, durant un temps van portar per subtítol “trobades interdisciplinàries” ja que els ponents de cada sopar-col·loqui procedeixen sempre de diverses disciplines.

Però és possible un diàleg interdisciplinari fecund si habitualment es desconeixen els postulats de les disciplines que entren en conversa? La resposta immediata seria “no”. Si no coneixem d’on parteix el nostre interlocutor, difícilment podrem avançar en el diàleg amb ell. Si aquest no és possible, tampoc no ho seria la transdisciplinarietat. Ens quedaríem a la simple juxtaposició de disciplines i perdríem l’horitzó universal de les universites.

Tot i això, els Sopars Hora Europea s’han mostrat pioners en aquesta manera de conversar i han demostrat que el diàleg interdisciplinari és possible si es compleixen algunes condicions. En primer lloc, els col·loquis es donen al voltant d’un àpat festiu, en una taula senzilla però elegant i agradablement disposada. En segon lloc hi ha un moderador que, a diferència de certes tertúlies radiofòniques o televisives, no busca la confrontació dels ponents, sinó la seva complementarietat. En tercer lloc, els temes són humans, d’interès general, i els ponents solen procedir d’àmbits humanistes. Tot això motiva un diàleg serè, sense crimònies, constructiu, que cerca la complicitat de l’interlocutor i també del públic assistent. Finalment, aquests anys, molts dels ponents han repetit i es coneixen, i fins i tot són amics i prèviament han tingut contacte amb el moderador i s’han distribuït els enfocaments del tema. I, com diu Alfredo Rubio, promotor d’aquests Sopars, al seu llibre 22 Històries Clíniques –progressives– de Realisme Existencial, quan les persones se senten estimades, s’entenen, i tot ésser és digne d’amor pel sol fet d’existir. En el col·loqui obert que segueix les intervencions dels ponents, se senten, així mateix, testimonis procedents de diferents disciplines. En general, el públic surt d’aquests col·loquis –que comencen a les 20h i acaben a les 23h– amb el convenciment que han estat fonts privilegiades d’aprenentatge gratificant.

Si desitgem diàlegs universitaris veritablement interdisciplinars, hem d’ingeniar altres formats acadèmics, més enllà de la fredor de moltes aules i de la simple juxtaposició de ponències des d’una entrada sovint allunyada del públic. La fredor del racionalisme és un obstacle a la riquesa del diàleg entre sabers.

Només des de la interdisciplinarietat es pot assolir la transdisciplinarietat. Com defensa l’historiador de la cultura Josep Maria Benítez, a l’itinerari intel·lectual cal passar del text al context i des d’aquest al metatext, és a dir, al que està més enllà del text objecte d’estudi.

Jaume Aymar Ragolta