Viure amb intensitat el present

Quantes vegades hem sentit i utilitzat l’expressió “carpe diem”!

Literalment significa “prendre el dia”. Normalment l’associem a les expressions: aprofita el temps i no confiïs en el demà, o viu cada moment de la teva vida com si fos l’últim. Aquestes expressions incorporen en si mateixes tota una ideologia sobre com d’efímera és la vida. Una forma de vida popularitzada en la pel·lícula “El club dels poetes morts” protagonitzada per Robin Williams.

La nostra vida flueix en un dilema constant que es dirimeix entre el passat, el present i el futur. Ens han educat per pensar contínuament en el futur, amb l’objectiu de prevenir tot allò negatiu que ens pogués succeir. Ens pengem del passat per recol·lectar experiència o per amagar-nos en moments que han estat millors. Per ser realistes, estem dues terceres parts de la nostra vida pensant la manera de preveure i gestionar el nostre futur i, una tercera part, repassant les memòries, alhora que enyorem allò que no hem pogut fer quan encara teníem edat.

Vivim en un món de canvi accelerat, la qual cosa ens obliga a estar en constant procés d’adaptació.

Davant aquesta realitat, tenim el perill de caure en la sobrevaloració del passat, sense pensar que la nostra experiència ja no serveix per educar els nostres fills, ni ens és tan útil com per construir escenaris futurs. Per contra, la incertesa del present ens pot empènyer a idealitzar el futur, sense pensar que molt probablement, aquest no serà ni molt menys tal com el pensem.
Enmig d’aquest dilema existencial que pretén buscar l’equilibri entre els dos extrems d’una línia que forma el passat i el futur, es troba la virtut de saber viure el present amb tota la seva intensitat. Viure amb intensitat el present ens fa sentir vius i ens permet assaborir la nostra pròpia existència.

Per viure intensament el present hem d’evitar caure en la superficialitat i l’hedonisme. Si no podem aprofundir i donar valor a tot el que ens envolta, no podrem estar atents a tots els matisos que ens aporta la vivència de cada moment. Si som capaços de saber viure amb major intensitat el present, podrem conèixer i entendre millor els altres i ens convertirem en persones més empàtiques. Afloraran les nostres limitacions, fent-nos més fràgils i humils, però alhora més sensibles i conscients. Podrem gaudir dels nostres èxits quan s’aconsegueixin, ja que deixarem de treballar pensant únicament en la nostra propera meta. Assaborir el present, permet afrontar els problemes amb una major dosi de realisme i facilita la presa de decisions.

Quines serien les claus per viure amb major consciència el present. 

Si ens parem a pensar, veurem que no fa falta cap llarg procés formatiu o intensos períodes de recerca. Ho podem aconseguir, simplement, canviant la manera d’afrontar gran part de les situacions quotidianes de la nostra vida, des de les més sensitives, a les més reflexives.

• Concentrar-se en els detalls sensorials. Sentim moltes veus però escoltem poc, toquem les coses però no les acariciem, mirem al nostre al voltant però no veiem el que passa, respirem però no distingim les olors.
• Canviar les rutines que ens impedeixen sortir de la nostra zona de confort o seguretat, la qual cosa potenciarà la nostra atenció.
• Aprofitar les esperes que tant ens molesten per mirar el que passa al nostre costat.
• Exercitar el sentit de l’humor per despertar la nostra sensibilitat i atenció.
• Evitar voler tenir el control absolut sobre tot el que succeeix o que creiem que succeirà.
• Desfer-se de les idees preconcebudes perquè, en un entorn canviant, són més una molèstia que una ajuda.
• Practicar l’agraïment perquè això ens obligarà a reconèixer i detectar aquelles coses que la resta fan per nosaltres.
• Desenvolupar la nostra capacitat de reflexió i de pensament, un exercici que ens ajudarà a tenir consciència plena sobre el present.

En definitiva, saber viure amb intensitat el present implica: llegir les nostres memòries amb agraïment, pensar sobre el nostre futur sense angoixar-se i gaudir de cada moment, ancorats en el realisme, conscients de la nostra existència i tot això amanit amb una bona dosi de sentit de l’humor.

David Martínez