En aquesta era de la informació en què naveguem, anem prenent consciència dels seus aspectes menys grats. Dades que ens inunden i ens aclaparen, novetats fugaces, contínues fogonades en forma de titular. Recuperava aquests dies una entrevista a Zygmunt Bauman de fa uns pocs anys. En ella reconeixia haver-se adonat que l’excés d’informació era pitjor que l’escassetat que en la seva joventut havia lamentat.
El món contemporani, enlluernat per la quantitat, no atén la importància del coneixement que implica la capacitat de manejar, digerir, administrar, relacionar, interpretar i, a la fi, poder copsar quan, com, per què i per a què és realment valuós un contingut.
Sembla obrir-se una distància cada vegada més gran -amb risc d’esdevenir insalvable- entre els que s’abandonen al ritme vertiginós del desenvolupament tecnicocientífic i els que se senten temptats de baixar d’un món que cada vegada els resulta més aliè. Enmig, per fortuna, aquells que acullen i potencien el desenvolupament de les ciències, les tècniques i els diferents sabers, però aposten per un maneig ponderat no aliè als aspectes ètics implicats.
Cada època ha d’enfrontar-se als seus propis reptes, i en totes elles emergeixen figures que deixen pistes de com fer-ho satisfactòriament. És el cas de Sant Albert Magne, figura insigne de l’edat mitjana de qui pren el nom la Universitas Albertiana. Dels seus actes i ensenyaments, n’extraiem criteris plenament vigents a dia d’avui i que il·luminen el present.
- No s’ha de menysprear cap font de coneixement, antiga o nova, ni persones, ni tradicions, ni disciplines. Va ser el primer a veure l’enorme aportació que suposaven la ciència i la filosofia greco-àrab per a la teologia cristiana, especialment el pensament aristotèlic. La seva resistència a deixar-se portar pels prejudicis indica humilitat i saviesa.
- Respectar l’estatut, mètode i objecte de cada disciplina i la seva àrea d’abast. A Albert Magne correspon haver defensat els drets de la raó humana sense caure en l’absolutització que segles més tard portaria la Modernitat. A més, amb la seva concepció, va rescatar tant per a la teologia com per a la filosofia el lloc que a cadascuna li correspon, la qual cosa redunda en bé de totes dues. Aquestes eren les seves contundents paraules: «N’hi ha que, no sabent res, volen impugnar l’ús de la filosofia […] sense que ningú se’ls oposi, blasfemant del que ignoren com bèsties brutes».
- Entendre que l’observació i l’estudi són també expressió de l’ésser contemplatiu. Mirar, atendre, escoltar, relacionar, per anar ampliant el coneixement de la realitat. Claredat i distinció per calibrar i ordenar adequadament. I en tant que creient, això suposava la possibilitat d’apropar-se a Déu mitjançant el contacte amb les seves criatures. Va ser més que notable la seva contribució als coneixements del que avui englobaríem com a ciències naturals.
- El bon mestre sap respectar a cadascú, reconeixent el seu caràcter i detectant la seva particular vàlua més enllà de l’aparença. Segons diuen, Tomàs d’Aquino era un alumne relativament callat, per això els seus companys li deien bou mut. Albert va dir: «Nosaltres l’anomenem “bou mut”, però ell donarà tals bramuls amb la seva doctrina, que ressonaran en el món sencer». La seva fidelitat a l’amistat i a la veritat el van portar el 1277, sent ja ancià, a desplaçar-se a París per defensar les doctrines de Sant Tomàs que havien estat condemnades.
Des de l’Edat Mitjana, doncs, ens arriba un ensenyament atemporal: que el coneixement és una expressió d’amor. És l’estima pels éssers, per la naturalesa, el que ens encoratja a atendre’ls amb respecte per intentar conèixer-los. I allò que aprenem és el que ens ajuda a poder cuidar millor. Per això, és procedent estimar el coneixement pel que té de valuós en si, sense buscar una rendibilitat immediata. Perquè tot allò relatiu a l’amor adquireix valor en si mateix.
Potser és aquest el criteri que pot ajudar-nos a discernir què fer amb tantes dades que avui ens envolten. El que és valuós i el que val la pena aprendre és allò que contribueix a tractar millor l’existent i procurar-li un millor viure.
(Agraïm a Moisès Pérez Marcos, OP, la documentació sobre Sant Albert Magne.)
Natàlia Plá
[…] crec que hi hagi objectiu que s’assembli amb haver conegut una mica del que és l’amor. Amb haver estat capaç d’estimar i haver-se sentit estimat. Amb haver estimat a través del fer, […]
[…] Transitar per l’alegria d’existir és el que farem en aquest episodi. Per això, conversem amb persones de diversos orígens i sabers. A través d’elles i ells, descobrim claus, oportunitats, reptes i, sobretot, una base realista i existencial sobre el goig i l’alegria de la nostra existència. […]