L’altre dia vaig estar reflexionant sobre les dificultats que estava tenint per trobar espais de solitud i silenci de qualitat, i vaig començar a donar voltes sobre quines eren aquelles coses que estaven ocupant espai a la meva agenda.
Després de pensar una bona estona, em va venir al cap un vídeo que havia vist, on s’explicava com la creixent interacció que s’estava produint en les xarxes socials estava redirigint la nostra atenció des d’altres activitats cap a aquest món digital ple d’informació i de nous contactes.
El més interessant del cas és que aquesta capacitat de captar l’atenció per part de les xarxes socials no és tan innocent com sembla d’entrada. Cada segon d’atenció que aconsegueixen de nosaltres, que es tradueix en la capacitat per mantenir-nos lligats a la seva plataforma, els permet conèixer-nos millor i, per tant, ser més precisos en la publicitat i els continguts que ens ofereixen.
Inicialment, podríem pensar que això no és negatiu, ja que ens estan mostrant el que ens agrada o ens interessa sense necessitat d’haver-ho de buscar. No obstant això, si ho pensem bé, hi ha un parany en aquest plantejament: la nostra atenció és finita i el nostre temps és limitat. D’altra banda, si focalitzem l’atenció només en allò que ens mostren, que “casualment” és amb el que estem d’acord o ens agrada, perdrem l’oportunitat de valorar altres alternatives, alhora que reduïm el nostre camp de visió i atrofiem el nostre sentit crític.
Totes les plataformes desenvolupen mecanismes de persuasió que busquen mantenir-nos-hi “segrestats”, ens ocupen gran part del temps i ens redueixen substancialment la capacitat de concentració i de reflexió. I el pitjor de tot és que aquests mecanismes de segrest estan dissenyats per fer-nos pensar que som nosaltres mateixos els que hem pres la decisió.
El temps és un valor molt preuat i hem de saber administrar-lo. El fet de tenir segrestada la nostra atenció redueix el nostre temps de descans i d’oci i, sobretot, escurça els espais que podem dedicar a la solitud i el silenci. En un món ple d’informació, i molta de poc rellevant, falsa o interessada, on les plataformes socials intenten atreure constantment la nostra atenció, hem de saber trobar espais per escoltar al nostre voltant sense interferències.
David Martínez
[…] d’aprendre a estar tots sols, pensar tots sols sense interferències constants. Apagant o apartant el telèfon […]