A La Vanguardia del passat 7 de febrer hi ha un reportatge que porta per títol “Tanco els ulls i torno a l’Ebre”. El seu protagonista és Joaquim Oller Viladrosa, supervivent de la lleva del biberó que el 20 d’octubre farà 96 anys. Quan el van mobilitzar en tenia 17 i sis mesos.
L’autor del reportatge, Domingo Marchena, després de la conversa amb Oller, descriu amb vivesa: “el xiulet de les metralladores, el vol rasant dels avions, la picor dels polls, grossos com grans d’arròs, i l’escassetat del menjar i la set anguniosa, eren tan poderoses que de vegades se sobreposaven fins i tot a la por omnipresent. Por que et matessin o d’haver de matar, de morir de tifus, que et confonguessin amb un desertor, que t’afusellessin per derrotista…”Després d’haver desertat, mentre en Joaquim esperava el final de la guerra, a Faió, va pintar dues escenes. L’una, realista, representa dos soldats que porten un ferit en una llitera; l’altra, expressionista, porta per títol “La tragèdia de la batalla de l’Ebre”.
El propi autor explica: “La figura central amb casc és la calavera d’un noi de 17 anys. A l’esquerra hi ha un altre militar que es dessagna. I a la dreta, una filera de soldats, sota el terror dels comissaris polítics, que els atien contra els avions i els tancs”. Aquesta pintura s’assembla sorprenentment a la d’un altre supervivent de la lleva, el badaloní Francesc Costa Amigó. Francesc s’ha dedicat plenament a la pintura expressionista. Amb les notes manuscrites, els quadres i els esbossos, ha publicat Notes d’un soldat. A la Guerra Civil- 1938/1939 (2012) amb traducció francesa.
Les seves descripcions són minucioses i exactes. Costa descriu el front, els bombardeigs, les trinxeres, la fam, la set, la brutícia, la por, el pànic, el silenci, la crueltat humana. Ho fa amb tanta vivor que es fa gairebé impossible abandonar la lectura. En Joaquim també està dictant les seves memòries a dos dels seus cinc fills. Encara caldrà esperar una mica per conèixer les seves vivències, però segur que descobrirem noves concomitàncies.
El 12 d’octubre de 1939 en Francesc Costa, finalment, va poder tornar a Badalona i abraçar els seus pares; encara li quedaven quatre anys de mili, no ho sabia, però per a ell aquell dia es va acabar la guerra.
La “lleva del biberó” va mobilitzar 30.000 joves, majoritàriament catalans. Altres foren Josep Maria Ballarín, Josep Benet i Joan Perucho. Persones que després han excel·lit en la vida religiosa, política i cultural.
Enguany que en farà 80 que va esclatar la guerra civil (1936-2016), és bo recuperar testimonis com els d’en Joaquim i en Francesc que ens mostren com en situacions límit l’ésser humà continua essent capaç de crear bellesa –tràgica, però bellesa- d’alçar el cap i de perdonar.
Jaume Aymar Ragolta
[…] El maestro venezolano José Antonio Abreu, con una exquisita formación humanística y artística, en cuarenta años ha logrado sacar de la marginación a centenares de miles de personas por toda América Latina, con la complicidad de grandes directores de orquesta europeos. Su lema “Tocar y luchar” ha resultado sorprendentemente fructuoso en la formación armónica de la persona, aún en situación marginal. Que un niño ya de pequeño pueda construir su propio instrumento, que cuando tenga recursos pueda adquirirlo, lo cuide y lo mime, que sea capaz de hacer lo más hermoso: recrear y producir música, que sea capaz de ponerse de acuerdo para tocar con otros en concierto. Todo esto forma otro tipo de persona, mucho más sensible con su entorno, con autoestima proporcionada, armónica y equilibrada. Y una sociedad, en definitiva, más fraterna. Educar a través de la Belleza, conocer a través del Arte. […]
[…] relacions amb els països americans, a més investiga i difon l’empremta americana en la cultura catalana, cercant ser una plataforma de trobada entre aquestes cultures en una societat cada vegada més […]