Conèixer a través de l’art

Des de la Il·lustració, la raó ha regit tot el sistema d’ensenyament. S’ha tractat abans de res de formar éssers racionals, il·lustrats. Les directrius del Racionalisme han marcat els plans d’estudis des de la infància fins la Universitat. Les assignatures troncals dels centres es mouen per objectius, indicatius, evidències. I, en major o menor grau, s’ha caigut en un racionalisme empetitidor. Si és cert que “el somni de la Raó produeix monstres”, és a dir, que quan l’ésser humà deixa de raonar s’exposa a tota perversió, també la sola raó omnipresent, relega la sensibilitat i mutila el potencial creatiu de què tot ésser humà disposa. És cert que progressivament s’ha anat introduint en l’ensenyament una formació de la sensibilitat i la bellesa. Però sempre en to menor, en forma d’assignatures optatives o activitats complementàries: l’estètica gairebé com un adorn.

Com sana reacció davant aquest model educatiu regit per una raó omnipresent i presumptuosa, des de fa uns deu anys, en diversos països, han sorgit iniciatives molt interessants per recuperar la formació artística a l’escola i fer que l’art esdevingui el motor central de tot el projecte educatiu. Educar en la seva concepció més àmplia a través de projectes d’art que permetin a l’alumne construir coneixement. No es tracta simplement d’augmentar les hores de formació acadèmica artística. Tampoc de fer incursions curtes als museus o exposicions o d’assistir esporàdicament a un concert. Es tracta que la plàstica, el dibuix, el disseny, la fotografia, el cinema, la dansa, la música, ocupin un lloc central en l’educació. Podríem dir que es pensi també des dels sentits, capaços de descobrir i recrear la Bellesa. En aquest marc, els docents esdevenen acompanyants d’uns alumnes que a través de la creativitat van descobrint i descobrint nous mons.

Es fan aliances amb grans museus, amb institucions ciutadanes i amb artistes de prestigi. Com a exemple citem la maleta d’art Expressart, del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, ​​la qual conté miniatures d’objectes quotidians que artistes plàstics despullen del seu context rutinari per convertir-los en obres d’art. A partir de continguts com la xocolata, el mirall, un soldadet o una partitura, es treballen obres de Dieter Roth, Perejaume, Miralda o John Cage. I en la mateixa línia es troben els programes innovadors de les Escoles Magnet, Tandem i els Creadors residents.

També fa aproximadament deu anys neix a Llatinoamèrica un centre educatiu humanista, que ofereix als seus estudiants, des d’edats primerenques fins a l’educació secundària, una formació acadèmica combinada amb un alt nivell en formació musical, essent dels primers que es preparen per oferir, a més, el batxillerat internacional superior en música. Es tracta de la Franz Liszt Schule, ubicat a la localitat de Santa Anna, Costa Rica. La seva directora Hannia Araya Abarca, és una dona visionària i apassionada per la música que ha convertit l’escola convencional en una institució educativa artística de primer nivell. Allà les assignatures musicals estan incorporades al currículum docent.

Un equip d’onze educadors conformen el Departament d’Educació Musical, el qual vetlla per la formació artística de tota la població estudiantil. Els alumnes, a més d’especialitzar-se en un instrument solista, es formen en apreciació musical, solfeig i acoblaments instrumentals. No és una escola de música on les classes són per les tardes a hores que estan més cansats i dispersos, sinó que les assignatures musicals s’imparteixen des de primera hora del matí, quan els estudiants estan molt més receptius. És una formació en l’excel·lència però no exclusiva: també s’admeten nens i nenes amb pocs recursos de les aldees infantils del PANI (Patronat Nacional de la Infància).

El mestre veneçolà José Antonio Abreu, amb una exquisida formació humanística i artística, en quaranta anys ha aconseguit treure de la marginació centenars de milers de persones per tota Amèrica Llatina, amb la complicitat de grans directors d’orquestra europeus. El seu lema “Tocar i lluitar” ha resultat sorprenentment fructuós en la formació harmònica de la persona, encara en situació marginal. Que un nen ja de petit pugui construir el seu propi instrument, que quan tingui recursos pugui adquirir-lo, el cuidi i el mimi, que sigui capaç de fer el més bonic: recrear i produir música, que sigui capaç de posar-se d’acord per tocar amb altres en concert. Tot això forma un altre tipus de persona, molt més sensible amb el seu entorn, amb autoestima proporcionada, harmònica i equilibrada. I una societat, en definitiva, més fraterna. Educar a través de la Bellesa, conèixer a través de l’Art.

Jaume Aymar Ragolta