És abismal el canvi que hi ha hagut en els mitjans de comunicació en els últims cent anys. Des del pregoner que a plens pulmons comunicava les notícies publicades als ajuntaments i a les esglésies, fins a un ampli ventall de novetats tècniques: la premsa escrita, la ràdio, la televisió, etc., i ara les xarxes socials. Tots influeixen en l’opinió, tant en positiu com en negatiu. Els mitjans clàssics han patit èpoques de censura institucional per motius polítics, religiosos o militars, entre altres, en què el comunicador es deu a l’amo del mitjà —públic o privat—, que té els seus controls més o menys decisoris per a respondre segons la ideologia que hi ha al darrere.

Amb els col·legis de periodistes han sorgit els codis d’ètica professional, que són profundament útils per a respondre a la veracitat de les notícies o pensament dels que redacten articles d’opinió. Potser el sector radiofònic i el de les tertúlies són més difícils de controlar. Cal constatar que aquest gènere comunicatiu és un potent reflex de la diversitat d’opinions sobre un determinat tema. Aquests són tractats pels anomenats «experts», tot i no ser experts en tot.

És sorprenent la manipulació de notícies científiques, per exemple en el món farmacèutic, per a potenciar un producte determinat que de vegades crea falses expectatives, perquè encara no se n’ha provat l’eficàcia i encara està en una fase purament experimental. A més, molts productes cosmètics o de perfumeria, a partir de campanyes de màrqueting, convencen els futurs clients basant-se únicament en la presentació del producte. Per no parlar de moltes notícies de l’àmbit econòmic dirigides a fer veure que la situació és d’una manera quan en realitat és d’una altra. O bé notícies falses sobre guerres per a afeblir l’enemic. També les crítiques en el món de l’art, del teatre, de la música i del cinema, de vegades són tan subjectives que poden enfonsar una obra que per a d’altres pot ser vàlida, i així podríem enumerar molts altres casos. Potser si tenen autor o autors, es pot replicar, mostrar-s’hi en desacord i fins i tot es pot recórrer a la justícia.

En els últims anys ha sorgit el fenomen de la comunicació a través de les xarxes socials amb diferents plataformes digitals (Facebook, Youtube, WhatsApp, WeChat, Skype, Linkendin, Twitter, Instagram, etc.) en les quals predomina l’anonimat, i qualsevol ciutadà hi té accés. Des d’aquestes xarxes es pot escriure, presentar imatges, etc., que reforcen o inventen interessos personals o de grup, en què una notícia o un comentari poden ser erronis i fàcilment passen de l’emissor a un receptor i des d’aquest a d’altres, i tot plegat amb facilitat i rapidesa. En aquesta transmissió d’informació, comentaris i imatges de vegades utilitzen fórmules subliminars que també actuen en el receptor. La irresponsabilitat és pròpia de l’anonimat. També s’utilitzen els pseudònims i textos manipulats. És obvi que es tracta d’una veritable deformació de la veritat que pot tenir greus conseqüències. Vegem alguns casos: la manipulació dels temes religiosos cristians, no diguem els que van dirigits al desprestigi dels eclesiàstics, grups religiosos o la mateixa jerarquia, i el mateix passa amb altres confessions. Un estudi recent, finançat per diferents grups de màrqueting, ha comprovat que, en el cas de l’elecció del president Trump i del seu contrincant Clinton, moltes de les notícies eren falses. Sobre el Brexit també s’ha comprovat que algunes de les notícies sobre quedar-se en la Unió Europea o sortir-ne eren manipulades, especialment a través de les xarxes socials. Utilitzar-les és una forma eficaç perquè les opinions no es contrasten abans de publicar-les i, a més, es compta amb la força de la immediatesa. Certament, amb temps es pot conèixer la procedència de les mentides, però a la xarxa ja queden penjades per sempre i desmentir-les serveix de ben poc.

Cal reclamar un sentit comú indispensable que sigui veritablement ètic per a qualsevol tipus de comunicació. El respecte pels altres i el seu honor són fonamentals i també un deure de justícia.

Josep M. Forcada Casanovas