El 9 de desembre del 2017 llegíem amb sorpresa en el diari El País: «El mercat de futurs de Chicago estrena contractes de bitcoin. És el reconeixement oficial per part del major operador amb derivats del món que la moneda virtual ha vingut per quedar-se (…)». Aquesta notícia relacionada amb la rendibilitat i el creixement d’aquesta moneda se suma a les moltes que han anat apareixent els darrers mesos. I això apunta al fet que convé fer-se una idea de les característiques d’aquesta nova moneda, per a després presentar algunes de les incògnites de futur i controvèrsies que incorpora.

Què és un bitcoin?

El bitcoin —abreujat BTC, un símbol— és una criptomoneda1 que va sorgir el 3 de gener de l’any 2009 amb la finalitat de facilitar transaccions per Internet. S’atribueix el seu desenvolupament a algú que en el seu moment es va presentar sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto. En la tecnologia bitcoin es treballa amb vuit decimals, i la unitat més petita d’aquesta moneda és un 0,00000001 BTC. Aquesta quantitat es coneix com un Satoshi, en honor del seu creador.

Què és la tecnologia blockchain, en què es basa el bitcoin?

Un problema essencial en les transaccions és la confiança: no ens fiem els uns dels altres. Per això és necessària una altra part que verifiqui qui som. Una de les formes més freqüents de verificació són els DNI o els certificats digitals. Però la qüestió es complica quan es tracta de transferir diners. Fins al moment present, els intermediaris financers com la banca, les targetes de crèdit o Paypal, entre altres, han estat imprescindibles. Però els intermediaris que certifiquen la nostra veracitat, alhora comercien amb les dades que s’obtenen, de manera que es restringeix la privacitat. I sense privacitat no hi ha llibertat.

A la pregunta de què es podria fer per a evitar aquests intermediaris, la resposta proposada és que tothom disposi de la mateixa informació. Això és bàsicament una blockchain, o cadena de blocs en català: una base de dades, com un gran llibre de comptabilitat, del qual tots els que participen en la xarxa conserven una còpia. La clau d’aquesta tecnologia és el consens: si tots tenim la mateixa informació, aquesta informació és necessàriament veritable.

Com funcionen les transaccions en bitcoins?

La tecnologia del protocol bitcoin, generadora d’aquesta moneda digital, es basa en dos pilars íntimament units. El primer es coneix com a «minament de bitcoins», és a dir, la generació de bitcoins. Qui presti la seva potència computacional al programa de l’algoritme criptogràfic que generen les cadenes de blocs —sigui del seu ordinador de casa o d’una gran instal·lació, per unes hores o de forma permanent—, rep a canvi uns bitcoins.

D’altra banda, tant l’emissor com el receptor d’una transacció han de posseir un moneder electrònic (també conegut com a cartera, de l’anglès wallet), moneder que es quantifica en bitcoins. Amb una senzilla ordre (més senzilla que l’emissió d’un correu electrònic), s’emet la transferència des del moneder electrònic. Les característiques més rellevants d’aquestes transaccions són: que no entenen de fronteres nacionals, no tenen cost o tenen un cost realment molt baix (no hi intervenen bancs) i són anònimes, per tant, fora de qualsevol control estatal o fiscal. Per a contractar un moneder electrònic no s’exigeix l’aportació de documentació d’identificació de la persona. Una cosa semblant als antics comptes numerats de la banca suïssa. Hi ha diferents empreses que faciliten el servei de moneder electrònic a bitcoin a l’abast de qualsevol persona amb un ordinador connectat a la xarxa.

  1. Mitjà digital d’intercanvi, els bitcoins són monedes en què s’utilitzen tècniques criptogràfiques en la creació i seguretat.

Qui garanteix el valor del bitcoin?

Tota moneda requereix una garantia. Les primeres monedes s’encunyaven amb metalls preciosos, de manera que el valor del metall que contenien era la garantia de valor de la moneda. Posteriorment, amb l’aparició del paper moneda, el valor el garantia el banc central emissor dels bitllets. En tot un país s’accepten els bitllets, perquè tota la ciutadania confia en el paper del banc central com a garant. Així que la principal preocupació dels bancs centrals és la creació de bitllets amb unes mesures de seguretat que en facin molt complexa la falsificació.

La garantia de valor del bitcoin es basa en la tecnologia criptogràfica, que genera aquestes cadenes de blocs de dades amb les transaccions efectuades, com si de llibres de comptabilitat es tractés, que es generen i són emmagatzemades per tota la xarxa d’Internet. Estan a disposició de tots els operadors de transaccions. Si algun operador generés una transacció falsa (per exemple, incrementar la seva cartera en 100 BTC), aquesta transacció no seria reconeguda pel sistema i seria automàticament anul·lada.

Futur dels bitcoins

Presenta llums i ombres. D’una banda, l’evolució de la moneda és espectacular. En tot just vuit anys, el desembre del 2016, l’empresa Blockchain va informar que havia superat els deu milions de carteres bitcoin en el seu servei MyWallet, mentre que una altra empresa, Coinbase, arribava a 5.200.000 usuaris, amb 11.400.000 carteres i més de 45.000 comerciants. Bitpay, una de les principals companyies mundials proveïdores de moneders en BTC (amb interfase en castellà), ofereix una targeta VISA connectada amb el compte en bitcoin que permet fer compres en qualsevol establiment que accepti la xarxa VISA, amb el que això suposa de connectivitat.

D’altra banda, l’algoritme matemàtic generador dels bitcoins defineix que no hi haurà mai més de 21.000.000 de BTC. Amb aquesta mesura es pretenia evitar la inflació, però l’elevada demanda que hi ha d’aquesta moneda ha generat una important inflació. Veiem que, inicialment, el seu valor era nul; el febrer del 2011, un bitcoin devia equivaler a un dòlar, mentre que el febrer de 2014, cotitzava al voltant dels sis-cents dòlars i aquest passat novembre a uns vuit mil dòlars. Aquesta extraordinària evolució ha concentrat les mirades d’inversors i especuladors, atrets per una rendibilitat tan elevada.

Algunes crítiques que s’hi han fet es basen en la fiabilitat, que, com hem vist, ofereix el propi sistema. Efectivament, algú pot intercanviar un bitcoin, quan l’adquirent dóna per vàlida aquesta moneda. En aquest sentit, s’ha comparat amb les estafes piramidals, en què el jugador ha d’aportar nous jugadors per a recuperar la seva inversió o per a veure-la créixer. Rigorosament, la comparació no seria exacta, però recull un dels riscos d’aquesta moneda: si la gent deixa de creure en la seva tecnologia o de confiar en la seva credibilitat, el seu valor es desplomarà a zero, i no hi ha entitat, ni cap autoritat a la qual reclamar. Si bé és cert que, fins ara, només es té notícia d’una fallada de seguretat informàtica l’any 2014, que es va solucionar ràpidament.

Una de les principals idees força d’aquesta nova moneda és el seu anonimat i desregulació oficial: la tinença de bitcoins i les transaccions que s’hi han fet queden fora de control monetari o fiscal i fora del control del sistema bancari. Aquesta característica, que podria respondre a una romàntica i atractiva idea de llibertat, d’altra banda, l’ha convertit en refugi per a tota mena de negocis i transaccions il·lícits i èticament reprovables (segrestaments, terrorisme internacional, tràfic de substàncies, etc.).

Com que no hi ha una autoritat estatal, ni de cap organització fiable, tampoc no hi hauria a qui acudir en cas d’incompliment, estafa o irregularitat. Tot el sistema es basa en la fiabilitat que atorguen els seus operadors a l’algoritme matemàtic en el qual es basa.

El bitcoin no deixa de ser una expressió més de la transferència de valor que ha anat operant en el canvi de paradigma de principis del segle xxi, «de l’àtom al bit». Bitcoin és un sistema de valor, que és acceptat per a intercanvis mercantils, basat únicament en una tecnologia matemàtica suportada per la mateixa xarxa.

Els millors auguris li assignen un futur brillant com a moneda per a intercanvis mundials; per als més pessimistes, no és més que una immensa bombolla financera que explotarà en qualsevol moment.

Sigui com sigui, no deixa de ser un fenomen digne de ser observat atentament.

Joaquim Planasdemunt

IMPRIMIR