La Generació “Z”

Un nou repte per a la convivència intergeneracional

La velocitat amb què es produeixen els canvis, juntament amb la capacitat per poder compartir les experiències a nivell planetari, està reduint de forma significativa l’interval de temps que permet caracteritzar una nova generació. Actualment, una diferència d’entre 10 i 12 anys entre dues persones pot implicar canvis substancials en la manera de veure i entendre el món. Així mateix, tots els canvis generacionals tenen una característica comuna, obliguen a incorporar al mapa de relacions noves maneres de comunicar-se i a fer un esforç d’empatia per entendre i posar-se al lloc de l’altre; afectant, en definitiva, al diàleg intergeneracional.

L’última generació categoritzada és la que s’anomena “Z” o “IGen”. Engloba els joves nascuts entre el 1995 i el 2010, que es caracteritzen per haver-se desenvolupat en un hàbitat plenament internet. Això els posiciona com a individus creatius, autodidactes i amb una forta sobreexposició a la informació.

La generació anterior, anomenada “millennials”, que engloba els nascuts entre 1980 i 1994, va créixer i va estudiar en una època de prosperitat econòmica, on les perspectives de futur eren brillants. Egocèntrics, molt llestos i preparats acadèmicament. Però gran part dels seus somnis van quedar marcats pels atemptats a les Torres Bessones de l’11 de setembre de 2001 i finalment les seves expectatives professionals van quedar truncades amb l’estrepitosa crisi financera de l’any 2008.

La generació Z ja ha crescut en un món en plena recessió, assotat pel terrorisme, amb uns índexs d’atur que deixen sense respiració i una visió molt negativa del futur mediambiental del planeta. Per a ells ja no té sentit el consum desenfrenat, el narcisisme simbolitzat pel “selfie”, l’egoisme, ni l’individualisme. Saben que els sous als que poden optar seran baixos i, per tant, la seva relació amb els diners és i serà diferent. Volen poder gaudir de les coses però no ser-ne propietaris, en tenen prou amb compartir-les. Són joves motivats per la justícia i la solidaritat, i els costa entendre que no es respecti el medi ambient.

Respecte a la seva educació, la generació Z és més realista que la generació anterior. Són irreverents i poc amics de la jerarquia i de l’autoritat. Han vist com els títols universitaris, els màsters i totes les sobrequalificacions en què tant de temps han invertit els seus germans grans només han servit per malbaratar el seu temps i han ajudat poc a poder construir-se un brillant futur professional. Això els ha fet bastant refractaris a la cultura de l’esforç, que han substituït per la de la immediatesa. En general, tenen poc interès per l’educació teòrica i els interessa més una educació pràctica, flexible, creativa, basada en les experiències, vinculada a projectes compartits i que els serveixi per gestionar la incertesa i la complexitat a què s’enfronten cada dia.

Un dels aspectes més característics que defineix aquests joves Z és que les tecnologies de la informació (TIC) formen part inseparable de les seves vides i de totes les seves relacions socials, laborals o culturals. Gràcies a internet i la seva gran capacitat de rebre i gestionar una quantitat ingent d’informació i discriminar-la, segons el seu criteri, s’han acostumat a no dependre tant dels seus pares i professors per adquirir el coneixement. Si no entenen alguna cosa ho busquen a “Youtube” perquè algú a la xarxa els ho expliqui millor. La bretxa tecnològica que s’ha produït amb els seus referents més grans és tan ampla que difícilment creuen que els puguin ajudar. Tot això els està forjant un caràcter autosuficient, autodidacta i conseqüentment emprenedor.

És clar que aquesta nova manera de comportar-se i relacionar-se té una influència rotunda en el diàleg intergeneracional. Un dels grans reptes que haurem d’encarar amb la generació Z és precisament el de la comunicació. Aquesta nova generació es caracteritza per les comunicacions ràpides, els missatges curts i la utilització predominant de les icones i els símbols sobre els textos. Una rapidesa i una velocitat que, com no pot ser d’altra manera, van en detriment de la qualitat i la profunditat.

Segons estudis realitzats pel National Center for Biotechnology Information, els menors nord-americans poden focalitzar la seva atenció sobre un aspecte durant una mitjana de 8 segons, davant el lapse mitjà de 12 segons l’any 2000. Aquest fet és rellevant, ja que ens indica que els joves i adolescents estan processant més informació en menys temps.

A aquest handicap que planteja la comunicació, li hem de sumar les possibles diferències de criteri de la generació Z respecte a altres generacions precedents com són: la manca d’interès per la política, una major integració de la diversitat, la lluita per la igualtat de gènere, la preocupació pel medi ambient, la menor dependència dels diners, la manca d’interès per la propietat, la manera d’interaccionar amb la família, la menor connexió amb els educadors i la irreverència respecte a la jerarquia i allò establert, entre d’altres.

Fins fa 30 anys les dificultats que sorgien del diàleg intergeneracional estaven centrades més en les formes que en el fons. Però, per a aquesta nova generació i les properes, el conflicte es centrarà potser en el discurs ètic que pot emanar en relació a les possibilitats que ofereix la biotecnologia, la manipulació genètica, la hibridació de l’home amb la màquina, la realitat virtual i altres moltes qüestions lligades a l’evolució de la tecnologia. Temes que formen part del seu ADN, però que comencen a quedar cada vegada més lluny de les generacions precedents amb què hauran de conviure.

Fa uns anys ens preocupaven els anomenats “marginats digitals”, aquelles persones que s’estan quedant al marge de l’imparable procés que suposa la transformació digital. Avui dia podem caure en el perill de crear “illes generacionals” separades per un mar ple de continus avenços tecnològics.

Per evitar-ho, hem de construir ponts de diàleg que permetin enllaçar els interessos de les diferents generacions. Camins que connectin pols tan oposats com la irreverència de la joventut amb el respecte mutu, la impaciència amb la perseverança, la creativitat amb la planificació, la capacitat emprenedora amb l’estabilitat i la velocitat amb la reflexió. Potser des d’aquest diàleg intergeneracional, humil en el seu posicionament però ambiciós en els seus objectius, siguem capaços de construir un món més resilient i on el respecte a la diversitat es converteixi en un valor comú i prioritari.

David Martinez