El confinament està provocant un triple efecte en la societat: consciència sobre la importància de les coses petites amb focus en la vida quotidiana, valoració de la família i el grup de referència que ens dona suport de prop, i també una major lucidesa sobre la unitat planetària dels éssers humans, tant per bé com per mal. Les tres dimensions, com cercles concèntrics, són complementàries i autèntiques; i ens condueixen a una corresponsabilitat en les coses petites, mitjanes i grans.

Estar 24 hores al dia en el mateix ambient i sense poder acostar-nos als éssers estimats en una pèrdua (per exemple, quan algú proper mor), ens fa calibrar la salut, la importància de l’abraçada, de plorar junts. El sol de primavera ens fa anhelar una cosa tan simple com sortir a fer una passejada pel parc; un aniversari celebrat per videoconferència ens fa palès el valor de reunir-nos físicament per menjar junts i celebrar… Aquest progressiu valorar el més immediat de l’existència, el més proper al nostre cos, el cara a cara, és un pas important per a una societat fins ara bolcada en el que és accessori, superflu, aparent.

La família ampliada i els grups intermedis augmenten en valor als nostres ulls. Els ajuts i el suport són molt més fàcils si les famílies i comunitats o grups són vius i articulats. I que dur que és aquest moment per a qui no té aquest espai social immediat de referència!

També creix la consciència sobre la nostra vinculació amb tots els éssers humans del planeta, sense que importin les fronteres, la raça, el gènere… En la societat global en què vivim, interconnectada de mil maneres, es fa més evident que mai que les decisions d’uns quants impacten en la vida de tots. Qualsevol pot encomanar-se, qualsevol pot contagiar. Això sí, amb la particularitat que les persones grans són molt més vulnerables que les altres.

Què podem fer les persones “del carrer” amb totes aquestes experiències? Realment són a les nostres mans algunes accions que exerceixin un efecte positiu, d’alguna manera, en el conjunt de la societat?

Al meu entendre, podem fer-hi molt, almenys en alguns aspectes:

1. En el nivell petit:
a. Mantenir-nos saludables i seguir els protocols de prevenció per evitar contagis (confinament, distància física, higiene, mascaretes per sortir, neteja dels articles comprats…)
b. Aprofundir en la nostra espiritualitat i retrobar les pròpies arrels personals, estabilitzant-nos i reduint l’estrès.
c. Protegir especialment les persones grans del nostre voltant. Amb prevenció específica i també amb activitat física, alimentació adequada, etc.
d. Amb les mesures de distància social quan sortim ocasionalment, etc.
e. Acompanyar les persones més solitàries o que puguin tenir dificultats especials per la seva edat o condició.

2. En el nivell intermedi:
a. Si formem part d’institucions, associacions o grups, participar de manera conscient en la reflexió interna per aconseguir no només ajuda mútua i serveis a la societat, sinó també opinió interna i, si és el cas, fer propostes a l’administració pública.
b. Participar en aquestes propostes de manera corresponsable perquè a la societat no li falti l’aportació dels cossos socials intermedis.

3. En el nivell ampli:
a. Estar degudament informats (ni amb excés ni amb defecte).
b. Evitar les cadenes i sobrecàrrega de les xarxes, i, per descomptat, evitar la difusió de notícies alarmants i falses.

La nostra participació conscient és important, encara que sembli que som una gota d’aigua en l’oceà. L’oceà està format, precisament, de gotes aportades per molta gent. Sense aquesta gota, l’oceà seria més pobre.

Leticia Soberón

IMPRIMIR